Noticia de un secuestro, publicat per primer cop a l’any 1996 va ser escrit per Gabriel Garcia Márquez.
L’autor, nascut a Colòmbia, és un dels escriptors més importants del segle XX i ha estat premiat amb el premi Nobel de literatura al 1982. És l’autor, també, de la novel·la coneguda internacionalment Cent anys de solitud.
En aquest llibre no fictici, l’escriptor narra el segrest de nou personatges (la majoria periodistes) a mans del delinqüent Pablo Escobar. A més, tots els moviments per part del govern i de les famílies dels segrestats per ajudar a aquests a ser alliberats.
La història comença amb el segrest de Maruja Pachón, periodista, i de Beatriz Villamizar i poc a poc comença a explicar els altres incidents amb altres personatges ocorreguts prèviament. Explica les condicions de captiveri en que es trobaven tots ells i les relacions amb els seus “guàrdies”.
A mesura que es va llegint, es van explicant les reunions del president de Colòmbia, César Gaviria, amb familiars de les víctimes, les negociacions tant a càrrec del president com de terceres persones amb altres relacionades amb el senyor Escobar, com son els seus advocats, la situació de les famílies i com aquestes es van movent pel seu compte per negociar la llibertat del seus éssers estimats.
Finalment, acaba amb el pacte al qual arriba el govern, amb el Pablo Escobar en que no serà extraditat però si haurà d’ésser a una presó prèviament negociada i aprovada per ambdues parts, amb l’entrega d’Escobar, la seva fugida i la seva mort.
El llibre, per tant, ens transporta als primers anys de 1990, on aquestes situacions, desgraciadament, eren freqüents i on va morir molta gent innocent. Llegir-se aquest llibre, però, per la meva generació i voltants que quan va passar això no havíem ni nascut, ens mostra una realitat que per a nosaltres, habitants llunyans del lloc on es donaven aquests fets i que no els vam viure, era quasi inexistent.
Així doncs, a mi llegint, m’ha fet imaginar-me la situació que, inevitablement m’ha recordat a l’alliberament d’Ingrid Betancourt, ocorregut relativament fa poc. Un fet del que personalment no era realment conscient de la gravetat, i que gràcies a aquest llibre m’ha ajudat a veure el que no es veu o fins i tot no s’imagina quan s’és present o espectador d’una noticia com aquesta.
A part, crec, però, que hi ha parts en les que m’ha costat més centrar-me, sobretot quan explica les negociacions i la part més política, ja que profunditza molt, al meu punt de vista. És a dir, el que més em cridava l’atenció era quan l’autor descrivia les situacions precàries i les relacions dels segrestats amb els guàrdies.
Malgrat això, s’ha de puntualitzar que al llarg de l’obra, i com es diu a la introducció, Gabriel Garcia Márquez recull els testimonis d’alguns dels protagonistes. Això fa que, alhora d’explicar les parts en les que el president de Colòmbia te un paper important, hi hagi moments en el que hi hagi la tendència a veure majoritàriament una visió de la realitat, i és la que prové de les famílies respecte a la forma d’actuar del president. Hi ha moments en que es pot veure una mica criticat pels seus actes, però no s’ha de deixar de banda que ser una figura important, com la de president d’un estat, en una situació així, a part d’altres que es donen en aquell mateix moment, no és fàcil.
Per tant, com a conclusió de la lectura d’aquest llibre, només cal dir que és un llibre que s’ha de llegir i més si s’estudia periodisme, no només pel fet de que la majoria dels segrestats exercien o exerceixen aquesta professió, si no que a part, tot periodista ha de tenir inquietuds, voler saber més d’un tema. I que millor manera de voler saber més d’aquest tema amb un llibre que assegura aquesta certesa.
