Montserrat Tura: "Crec que la política no és només quantitativa, també és qualitativa"

Montserrat Tura, actual secretària de la mesa del Parlament i ex consellera d’Interior i de Justícia, aplica la metodologia d’un hospital a la política. Li costa combinar la seva vida professional i personal, i encara que diu que se’n surt, confessa que el mateix dia de l’entrevista ha oblidat felicitar la seva filla pel seu 18è aniversari. Gran amant de la lectura, llegeix novel·la i assaig científic i polític, i cita Saramago o García Márquez entre els seus autors predilectes. A més, també professa una gran admiració per la vida de la primera i única dona que ha estat al front del govern de Catalunya, la Comtessa de Barcelona, Ermessenda de Carcassona. Serà Montserrat Tura la segona?

- Sabem que va ser directora de l’Hospital de Palamós només amb 29 anys. No era un càrrec molt important per tan poca experiència?

- Sí, això és veritat. És a dir, tinc més la sensació de que era una imprudència ara que llavors. Quan tenia 29 anys, em semblava que en tenia molts;  però, en aquells moments no m’ho va semblar. Desprès, amb els anys, ja he pensat que hi van haver unes quantes persones que van dipositar en mi una confiança i van córrer un risc. Ho podia haver fet molt malament i, en canvi, crec que va sortir bé i que els resultats van ser bons per mi. Vaig aprendre moltíssim. Però, sí, vist amb perspectiva, 29 anys són molts pocs.

- Vostè li donaria confiança a algú tan jove, si ara fos la gerent d’un Hospital?

- Sí, jo acostumo a donar confiança a la gent, per exemple, la meva cap de Comunicació de Justícia va començar amb mi quan encara no havia complert els 25. Crec que les persones són dinàmiques, intel·ligents, amb iniciativa... i això no depèn de l’edat, depèn de l’acumulació de coneixements i debilitats, però això s’aprèn, i molt ràpid.

<< Sento la necessitat d’anar a veure la gent que t’està explicant un problema i que està esperant que tu li resolguis >>

- Després d’onze anys com a directora, què li va portar a deixar aquest càrrec estable per la política? No va ser un canvi molt difícil?

- Sí. A més, jo no volia ocupar un càrrec públic, m’hi havia resistit. Al 79 em vaig resistir a presentar-me a l’alcaldia de Mollet, al 83 vaig dir que de cap manera i, en canvi, al 87 vaig acceptar. És una qüestió d’un estrany sentiment de responsabilitat, quan tu creus que en la teva població es podrien estar fent coses molt interessants i no s’estan fent, al final, sempre hi ha algú que et diu: “Bé, potser que t’hi posis tu, no? Confiem en que vinguis i ens ajudis”. Llavors vaig acceptar-ho. La veritat és que la meva idea era compaginar el càrrec de l’Hospital i de l’alcaldia i estar-me poc temps com alcaldessa. I això no ho vaig fer, vaig estar 16 anys.

- En algun moment difícil se n’ha penedit mai de prendre aquesta decisió?

- No. Penedir-me no m’he penedit mai. En els moments difícils és quan te n’adones que la teva feina és útil. En política són els moments difícils en els que les persones i la societat esperen que estiguem a l’alçada. No és en els moments fàcils, no és en la comoditat. És a dir, per exemple, en el càrrec públic d’alcaldessa,  la gent no et valora perquè apareguis el dia de la festa major, et valora perquè vagis un dia a las 03:00 h. de la matinada si hi ha una inundació o un incendi amb els serveis municipals i intentis resoldre el més aviat possible els problemes que tinguin els veïns. Això també passa a l’hospital. Almenys aquesta és la meva manera de pensar i així he actuat sempre.

- Aplica el mètode de treball sanitari a la política?

- Aplico el mètode que sé. És a dir, com a ciutadana a mi no m’agradaria presentar una instància en el meu Ajuntament i que al cap de sis mesos ningú m’hagués contestat res o ningú m’hagués resolt els problemes. Per tant, jo intento preocupar-me del que entra en el registre d’entrada. Agafar la bici el diumenge i anar a veure als veïns que han entregat una instància per veure quin problema tenen. Jo sento la necessitat d’anar a veure la gent que t’està explicant un problema i que està esperant que tu li resolguis, ha dipositat la confiança en tu, per tant no pots fallar-li quan té un problema.

- Un cop arriba al càrrec, sentia molta pressió pel fet de portar el cognom Tura?

- Per mi és un honor dir-me Tura. Aquest cognom significa moltes coses, de fet, tenim recopilat els nostres avantpassats fins el 1129. Els Tura som gent que sempre hem treballat la terra i el bosc i això no va impedir, ni al meu besavi, ni al meu avi adquirir compromís polític i continuar fent de pagesos. Tota la família era pagesa, però tenien una visió molt oberta del món i es van implicar en política, i a alguns els hi va anar millor que a altres. El que importa és que som més d’un i més de dos al món de la política, sempre des de posicions d’esquerres i en defensa del que creiem que són els interessos de la immensa majoria de la societat. I si treballes per a que hi hagi serveis públics de qualitat en un país, estàs treballant per tots, per als que els fan servir i pels qui no, per qui els necessiten i pels qui no; en canvi si et dediques a treballar en un sector molt reduït de la població, els altres no tindran mai res. Jo crec que a casa meva no entenem la vida sense la política.

- Com una metgessa arriba a la conselleria d’Interior, i per tant, a la direcció dels Mossos d’Esquadra i al cos de bombers? Se li quedava petita la cartera de sanitat?

- En realitat no deixa de ser el servei d’urgències d’un país.

- Però es tracten de manera diferent.

- Ja, però quina formació s’ha de tenir per ser alcalde? Quina formació s’ha de tenir per ser conseller o consellera d’Interior? Totes aquestes frases són tòpics, quan dic això del servei d’urgències em refereixo a que la Conselleria d’ Interior està absolutament plena d’imprevistos. És a dir, la teva obligació és estructurar un servei de seguretat públic, amb tots el bombers pel que fa a les emergències, els salvaments, els rescats, entre d’altres. Els Mossos, pel que fa a l’apartat de prevenció, d’investigació, la medicina científica, etc. De totes maneres, crec que una de les coses més importants que vaig fer quan vaig estar treballant a Interior i és de les que menys s’ha valorat ha estat la creació  d’uns grans espais d’intel·ligència, investigació i coneixement en el si del Departament.

- Llavors se li quedava petita, la cartera de Sanitat?

- No ho sé, em sembla que també té una dimensió molt important; el sector de la sanitat acostuma a superar el 30 per cent del pressupost del Govern. Crec que no es tracta d’única i exclusivament de cartera, és a dir, jo no vaig només a dirigir als Mossos, igual que quan després vaig a justícia, no vaig només a fer funcionar les presons o els jutjats.

<<El problema de la sobresaturació judicial és que s’utilitzen els tribunals per coses banals>>

- S’ esperava el canvi de conselleria, d’Interior a Justícia?

- Em sembla que és públic i notori de que no m’ho esperava, però la conselleria d’Interior no és patrimoni de ningú. Ningú pot considerar que una determinada responsabilitat, que té per definició que és temporal, sigui seva. És cert que el fet de que en lloc de quatre anys fossin tres, ens van deixar una pila de coses que teníem molt avançades i que no vam poder acabar, però bé, es van acabar després, en el mandat següent.

- La justícia catalana està sobresaturada. Quin problema de gestió creu que hi ha hagut per arribar a aquest extrem?

- El problema de la sobresaturació judicial és que s’utilitzen els tribunals per coses banals. En els països avançats hi ha una tendència excessiva a l’hora d’utilitzar els sistemes de resolució de conflictes externs. Per exemple, que el veí del pis de dalt tingui un degotall, i que enlloc d’arribar a un acord hagi de ser un jutge el que ho resolgui, amb tota la tramitació que tot això significa i amb la quantitat de funcionaris que s’hi veuran implicats, a la societat li surt caríssim el degotall, casi que li podríem anar a arreglar entre tots i ens sortiria més barat.

- Però, respecte els temes penals, què en pensa?

- Aquí sí que s’ha de trobar un sistema per tal que tots els temes s’instrueixin més ràpidament, perquè entre els fets i els judicis passa massa temps i això dóna sensació d’impunitat. Quan un tema, per exemple, una usurpació de diners al Palau de la Música s’està dos anys o tres instruint-se, només instruint-se, la població té un sentiment d’impunitat, per tant hem de trobar fórmules d’instrucció que siguin més ràpides.

- Creu que en una Catalunya independent estaria millor gestionada?

- Pel fet de ser independents no se si canviarem la manera de comportar-nos humanament. Si canviem, amb tota seguretat els jutjats estaran menys col·lapsats però jo no veig que amb una Catalunya independent la justícia funcioni millor. Crec que tenim altres problemes, i un d’ells és aquesta incapacitat manifesta de resoldre els problemes entre nosaltres.

- Si hagués continuat com a consellera d’Interior hagués desenvolupat un codi ètic com va fer Saura?

- En realitat una de les primeres coses que jo vaig fer quan vaig arribar va ser, fer una instrucció en que deia que els Mossos d’Esquadra quedaven sotmesos al codi ètic que havia desenvolupat el consell d’Europa. Per tant, ja n’hi havia un de caràcter general i que estava fet per una institució que ha treballat molt els aspectes dels drets humans i l’ètica. A més, a Justícia en vam fer un per personal penitenciari, per exemple. Pel que fa a l’altre, efectivament, no és dolent que hi hagi codis ètics.

- CiU va trigar 23 anys a tocar fons, el PSC 7, és tot culpa del tripartit? Massa galls al galliner?

- Crec que els governs de coalició són un equilibri difícil, tot i que també és intel·ligent. Buscar l’acord i aproximar posicions de tres formacions polítiques fins que hi hagi un programa comú, no deixa de ser un exercici d’intel·ligència, tot i que també és un exercici complicat. Crec que sense la crisi econòmica, la percepció de la feina feta pel govern de coalició d’esquerres seria més bona.

- I Com s’expliquen els problemes de comunicació del govern?

- Pel que fa a la comunicació, hem insistit en fer-ne  una de caràcter quantitatiu, i jo crec que no és aquesta la informació que s’ha de donar a la població, si no que tu has d’explicar més la raó social Jo crec que la política no és només quantitativa, també es qualitativa; i en el sentit de fer les coses perquè hi ha al darrera una voluntat clara de canviar el país i anar cap a una situació diferent que és la que hem d’explicar. Jo no estava en el govern només per fer funcionar presons i per comandar Mossos d’Esquadra i hi era perquè formava part d’un projecte global, si no, no té sentit la política, i ara no en té.

- De què serveix tenir 21 diputats del PSC al Congrés dels Diputats si no tenen capacitat per influir a Madrid?

- Aquest és un tòpic, i fins i tot s'ha arribat a plantejar com si això fos la solució a tots els problemes de relació entre Catalunya y Espanya o entre la relació dels socialistes catalans i els espanyols. Jo estic a favor de que hagi un grup parlamentari, entre altres coses, perquè tenir-lo vol dir tenir la possibilitat d'intervenir quan s'aproven determinades coses i explicar quina és la posició dels socialisme català. 

- Pactaria amb CiU?

- Amb CiU tinc coses en les que estaria d'acord i coses en les que estic en absolut desacord. La política econòmica de CiU és una política ultraliberal que és exactament la mateixa que està en aquests moments propugnant determinats líders mundials que no ens ajudarà a resoldre la crisi. Per tant, jo no estic a favor d'una sortida de la crisi on hi hagi gent que es quedi marginada i que tinguem bosses de pobresa a determinats barris.

- El dia que es va presentar per alcaldessa va dir: “Jo vull ser alcaldessa de Barcelona”. Com va encaixar el resultat de les primàries?

- Molt bé, em tornaria a presentar a les primàries. Presentar-me significava una concepció de partit diferent. És a  dir, teníem en aquells moments un conjunt de dades de que la població ens estava demanant que canviéssim i jo vaig sortir dient que el Partit Socialista estava en disposició de canviar. És veritat, hagués preferit guanyar, però tenint en compte que vam treballar sense tenir recursos, vam fer una campanya amb molts pocs materials, però imaginativa i vam treure el 40%.

<<No estic disposada a anar de segona perquè el meu projecte és diferent>>

- Ha analitzat què va faltar per convèncer els militants?

- Segurament més temps, però no en teníem i ja ho sabíem. Com també coneixíem que l'aparell de la Federació de Barcelona es posicionaria a favor de l'altre candidat, per tant, que tindria més recursos i més capacitats de moviment. Si haguéssim tingut una mica més de temps, probablement hauríem guanyat.

- Derrota de les primàries per l'alcaldia de Barcelona i no vol acompanyar a Hereu a les llistes: estratagema del PSC per revalorar la figura de l'alcalde? No està disposada a anar de segona?

- A mi, si s'ha revalorat i l'ajuda a treure millors resultats estaré contenta. Jo no vull que guanyi la dreta a Barcelona, però tampoc estic disposada a anar de segona perquè el meu projecte és diferent. Crec que ara és ell el responsable de fer-ho bé.

- La mesa del parlament se li queda petita…

Però estic aprenent molt. Sé coses de tramitació parlamentària que fins ara no sabia. I avui per avui, és un càrrec que m’han atorgat els ciutadans. I sempre que he tingut un càrrec l’he desenvolupat el millor que he pogut.

- Li atrau el càrrec de Secretària General del PSC?

- Jo no m’he postulat per aquest càrrec, entre d’altres coses, perquè espero que passin les eleccions municipals i veure com evoluciona tot. A més, no crec que sigui un posicionament individual, s’ha de guanyar per majoria en el si del partit. Si es presentessin dues llistes caldria analitzar molt bé si dividiria el partit per sempre, o si crearia ferides. 

- Què en pensa de la creació d’un barri vermell a Barcelona, com a la ciutat d’Amsterdam?

- Jo en temes de prostitució tinc un model claríssim que ja vaig formular en forma de llei, que de cap de les maneres planteja la possibilitat de crear un barri vermell. No hi estic a favor, gens.

- Què n’opina de la supressió de l’impost de successions?

- Nosaltres ja vam eliminar l’impost per a aquells que reben herències de poca quantia econòmica. El que planteja CiU, en plena crisi econòmica, ja no parla de petites herències, si no que pretén afavorir les grans fortunes del país, és a dir, un 5-6% de la població. Per tant, aquells que heretin 2 milions d’euros no caldrà que paguin impostos. En la meva opinió, crec que les grans fortunes han d’ajudar a les arques públiques. 

Entrevista feta per: Noelia Pino, Alba Pifarre, Jordi Giner, Claudia Pérez y Paula Omite.